Amb motiu de la celebració aquest any 2010 i el pròxim 2011 dels 150 anys del naixement i del centenari de la mort, respectivament, de l’escriptor i poeta Joan Maragall i Gorina (Barcelona 1860-1911).
Presentem “Com si entrés en una pàtria”, projecte que vol fer una mirada sobre fragments de prosa seleccionats dels diversos articles periodístics publicats en el Diario de Barcelona, La Reinaxença, La Veu de Catalunya, L’Avenç i Catalònia relacionant-los amb poemes des del 1898 fins al 1909, aproximadament, la seva darrera època, la més brillant i la més madura. Com expressa Joan Lluís Marfany en una cita del seu llibre “Aspectes del modernisme” (Ed. Curial, Barcelona 1978).
“Maragall ofereix el gran avantatge, per a aquell qui vol estudiar-lo, que allò que expressa en la seva poesia es complementa amb el que exposa en els seus articles, i viceversa”.
El propi Maragall s’identifica, no sense una certa resistència íntima, amb un nacionalisme de caire conservador, catòlic i tradicionalista.
El que ens ha interessat més és aquella certa resistència íntima per a trobar una visió del poeta i l’escriptor més propera als nostres temps i a les nostres aspiracions col•lectives.
Mireia Chalamanch, que ha destacat en espectacles literaris diversos (Veus Paral•leles, Monòleg del Perdó d’Enric Casasses i El Mariner de Fernando Pessoa i A Sylvia Plath) i Oriol Genís amb 34 poemes de Kavafis i Els assassinats del carrer de la Morgue, presenten un recitat literari que emmarca l’estimació de Joan Maragall per la terra, que s’expressa en les reflexions del que li és propi, llengua, identitat, paisatge, i en una visió panteista de la natura amb els referents que acompanyen a una persona al llarg de la seva vida, els ametllers, la ginesta, l’alfàbrega, les roses, que ens sorprenen en cada estació de l’any. També hem volgut reflectir el regeneracionisme que impregna els escrits a partir de 1898, la defensa d’una entitat política superior anomenada Ibèria, una visió federalista que enllaça amb les idees de Fernando Pessoa i un patriotisme que sorgeix de la seva preocupació pel futur de Catalunya.
